I la banda tocà el Vals de Matilda (Eric Bogle, adaptació de Jesús Barranco)
lyrics
Quan jo era jove, un fardell vaig portar i roder en ma terra vaig viure. De les verdes muntanyes a l’immens pedregar, ballí el vals de Matilda ben lliure. Però en mil nou-cents quinze em van dir: “Xaval, la pàtria et reclama, hi ha una tasca que cal". Em donaren un casc, un fusell i un punyal i em dugueren molt lluny, a la guerra. I la banda tocà el vals de Matilda mentre els xics embarcàvem al port. Entre vítols i crits i missatges de sort, vam salpar cap a Gal·lípoli. Me’n recorde molt bé del dia del terror quan la sang tenyí l’aigua i l’arena. La badia de Suvla fou l’escorxador; a l’infern, no s’hi troba més pena. Joan el Turc no era imbècil, s’havia estat preparant; a aquella ratera ens anà arrossegant. Una pluja de bales quasi ens tornà volant en poc més d’uns minuts a Austràlia. I la banda tocà el Vals de Matilda quan paràrem a enterrar tots els morts; els nostres morts, i els turcs, els seus morts. I el combat començà novament. En un món dement de mort, sang i foc, alguns com jo sobrevivien; set llargues setmanes al maleït lloc on les piles de cadàvers creixien. I, de sobte, un canó m’encertà a l’engonal. I quan vaig despertar en un llit d’hospital, vaig conéixer, en veure quin era el meu mal, que hi ha coses pitjors que morir-se. Ja no ballaré el vals de Matilda entre els arbres, tan verds, tan llunyans. Per trescar i acampar no tinc prou amb les mans. S’ha acabat el vals per a mi. Ajuntaren després tots els mutilats i ens van repatriar a Austràlia. Els cegos, els coixos, mancs i trastornats, els herois orgullosos de Suvla. Quan el nostre vaixell entrà al Moll Circular mirí on les meues cames havien d’estar. No tenia ningú que em vinguera a esperar i això al cel li ho vaig agrair. I la banda tocà el Vals de Matilda i atracàrem i baixàrem pel pont. Però ningú va brindar, ens miraven de front i giraven els ulls lentament. I ara, cada abril, me n’isc al portó i veig passar la desfilada. Veig els meus camarades marxant al mateix so revivint una glòria passada. Els vells van a espai, torts i encarcarats; d’una guerra oblidada, els herois oblidats. La xicalla demana: “Per què estan desfilant?”, i això em pregunte jo a mi mateix. I la banda toca el Vals de Matilda i n’hi ha qui a la crida respon, però any rere any, qualques menys en són. Algun dia, no hi vindrà ningú. Vals de Matilda, vals de Matilda... Qui vol ballar el vals junt a mi?
Gent del Desert és una banda de folk rock sorgida el 2006 a Ontinyent (País Valencià). Ha publicat set àlbums i dos singles, a més de deu participacions en discos col·lectius.
A whopping 56-track career-spanning compilation from the iconic actor and musician shows off all facets of his talent. Bandcamp New & Notable Mar 15, 2024