La caixa de Pandora

by Gent del Desert

/
1.
04:23
2.
3.
03:36
4.
03:48

about

GENT DEL DESERT La caixa de Pandora (EP, Comboi Records, 2015)

ACONSEGUEIX EL CD FÍSIC AMB EL NÚMERO 2 DE LA REVISTA SONS DE XALOC

credits

released October 9, 2015

1. Toni Pep (Jesús Barranco)
2. Palimpsest: Cabaret de l'urbità (Sergi Torró - Jesús Barranco)
3. Nasus Rex (Toni Cabanes - Jesús Barranco)
4. Massa matins (Bob Dylan)

Jesús Barranco: veu, guitarra clàssica, mandolina, ud, piano, theremin, autoharp
Sergi Torró: rapsòdia
Xavi Requena “Requeneta”: harmònica, saxo, flauta
Miquel Barranco: baix electroacústic, guitarra elèctrica
Ivan Garcia “Léndel”: guitarra de 12 cordes, guitarra elèctrica, guitarra acústica
Paco Rodríguez-Bronchú: bombardí, trompeta
Nel·lo Royner: washboard, ukelele
Carlos Vecina: bateria

Gravació i mescla: Jesús Barranco i Xavi Torró
Màster: Jesús Barranco i Xavi Carnisser
Il·lustracions: freepink; Disseny: J.A. Rivas

tags

license

all rights reserved

about

Gent del Desert Ontinyent, Spain

Gent del Desert és una banda de folk rock i cançó sorgida el 2006 a Ontinyent (País Valencià). Compta amb cinc àlbums i un EP publicats, a més de deu participacions en discos col·lectius.

contact / help

Contact Gent del Desert

Streaming and
Download help

Track Name: Toni Pep
Toni Pep tingué un ofici,
qui sap si el que ell va voler;
va heretar-lo de son pare,
Joan Batiste el Cadirer.
En un barri dels afores
tenia un petit taller.
Si la feina escassejava
la buscava pel carrer.

“Eh, senyor,
vol que li falque bé l’aparador?
Eh, senyora,
vol que li embogue l’engronsadora?”

Anys més tard el contractaren:
segon oficial fuster
d’una fàbrica molt bona,
Muebles Javier Moliner.
Quan, a la Fira del Moble
el portava el seu quefer
Toni Pep s’hi admirava
del que un comercial deu saber.

“Oui, monsieur,
Ce bureau est merveilleux.
Oh yes, lady,
It’s exactly the bedroom of Heidi”

En els anys dits “de la crisi”,
els gendres de don Javier
liquidaren el negoci;
un ERO d’eixos van fer.
A Toni Pep prejubilaren.
Per aquells dies va ser
que al barri obrí un bricomarket;
allò semblava un vesper.

“Atención, señor
Andrés, acuda a caja tres.
Oh, senyora,
s’ha deixat oberta la Caixa de Pandora...”
Track Name: Palimpsest: Cabaret de l'urbità
("Urbità", publicat al volum "Els déus no abandonen Antoni", Onada Edicions, 2015)

No pots lluitar contra l'atzar, els bàrbars són els altres.
Els bàrbars, amb sort, no ho semblen tant, han obtingut la glòria aparent, la vergonya manifesta d'hipòcrites i fariseus.
Només Déu té poder i glòria.

Focs artificials: artifici benvingut de les moltes hores a gust.
Sento voce non moleste; bona gent, supose, Absinti;
Va bene, mi piace, si tu voi; l'arte rennova i popoli e ne revela la vita.

Han passat més de trenta anys ara que ja crec saber de què van els documentals de la cursa espacial.
El merdícola s'hi realitza i viu als excrements.
Què faria el merdissaire, l'escarabat merdisser davant de la merderada? Ser feliç o morir d'una fartada.

No faré una llista de pecats; he pecat i molt, Absinti.
M'han demanat el passaport, no puc carregar eternament amb els pecats.
Com expiar els pecats? Trobe que no hi he fet prou.

Ja marxen els torturadors per l'albereda, amb el cap dels torturadors al davant.
Quantes dones i quants homes hi ha hagut els últims vint anys, petita Absinti?
Pitjor seria si fosses bígama (i jo, musulmà).

Historial de genolls: sóc feliç i agraït ara que tinc o no tinc una dona que estime i que no m'estima.
Intel·lectualització de la realitat; idealització de la realitat; mania persecutòria.
Vells, immigrants i ionquis al camp de batalla de la Guerra del Ionqui Pur.
El pas del temps, el temps perdut, el temps que es perd.
La suite de Bujaraloz.
Track Name: Nasus Rex
Sóc una bestiola cruelment irracional.
Menge nens de nit, però sense fer-los mal.
Sóc ajudant de iaies, mares i fadrines.
Diuen que, quan vinc, vos furte les joguines.
“Menja, menja, menja tu,
vinga, acaba-t’ho, xiquet,
o vindrà l’home del nas
i voldrà les teues dents”.

“És un vell de cara torta i tres garrots”.
“És com una rata amb queixalots”.
“Pega a les xiquetes i als xiquets també”.
“És la mala béstia que ens roba l’aliment”.
Ja em disculparan, però,
si jo els dic a tots vostés
que és que els envege molt els fills,
els gossos i els diners.

Jo és que estime Marieta, una nina
de porcellana de la Xina,
que no riu mai quan em mira
ni s’enfada ni se’m gira.
Jo la bese i ella no,
mai no em torna cap petó.
Jo vesse una llàgrima
mentre se’m trenca el cor.

Deixe Marieta i escape pel balcó.
Ve la policia, i un jutge i un doctor.
I la nina ahí trencada,
li calen cures i un bressol.
Llavors, a la teulada,
s’escolta un miol (meeeu).
La pena que té el gat
és la pena que tinc jo.
Track Name: Massa matins
Pels carrers els gossos borden
i el dia ja es va acabant.
Quan, després, caiguen les ombres,
tots els xitxos callaran.
I la nit silenciosa
trencarà els sons del meu cap,
que, de matins, massa ja en porte
i mil quilòmetres passats.

Ben a prop de la cruïlla
els ulls es van apagant
quan em gire i mire el quarto
on tots dos ens vam gitar.
I guaite fix el carrer,
la vorera i el senyal
que, de matins, massa ja en porte
i mil quilòmetres passats.

És un àvid sentiment
que no és bo per a ningú
quan tot el que estic dient
molt millor pots dir-ho tu.
Tens raó, per una banda,
i jo en tinc per la meua part
que, de matins, massa ja en porte
i mil quilòmetres passats.

No tinc dret d'estar ací
si no en tens tu de quedar,
que, de matins, massa ja en porte
mil quilòmetres distants.