Get all 11 Gent del Desert releases available on Bandcamp and save 50%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Se'm dona bé procrastinar, Les Senyoretes de Nadal, Això s'ha d'intentar / Continua, Ésser viu, Ara ve Nadal, La caixa de Pandora, Processionària, Tres tributs, and 3 more.
1. |
Toni Pep
04:23
|
|||
|
Toni Pep tingué un ofici,
qui sap si el que ell va voler;
va heretar-lo de son pare,
Joan Batiste el Cadirer.
En un barri dels afores
tenia un petit taller.
Si la feina escassejava
la buscava pel carrer.
“Eh, senyor,
vol que li falque bé l’aparador?
Eh, senyora,
vol que li embogue l’engronsadora?”
Anys més tard el contractaren:
segon oficial fuster
d’una fàbrica molt bona,
Muebles Javier Moliner.
Quan, a la Fira del Moble
el portava el seu quefer
Toni Pep s’hi admirava
del que un comercial deu saber.
“Oui, monsieur,
Ce bureau est merveilleux.
Oh yes, lady,
It’s exactly the bedroom of Heidi”
En els anys dits “de la crisi”,
els gendres de don Javier
liquidaren el negoci;
un ERO d’eixos van fer.
A Toni Pep prejubilaren.
Per aquells dies va ser
que al barri obrí un bricomarket;
allò semblava un vesper.
“Atención, señor
Andrés, acuda a caja tres.
Oh, senyora,
s’ha deixat oberta la Caixa de Pandora...”
|
||||
2. |
||||
|
("Urbità", publicat al volum "Els déus no abandonen Antoni", Onada Edicions, 2015)
No pots lluitar contra l'atzar, els bàrbars són els altres.
Els bàrbars, amb sort, no ho semblen tant, han obtingut la glòria aparent, la vergonya manifesta d'hipòcrites i fariseus.
Només Déu té poder i glòria.
Focs artificials: artifici benvingut de les moltes hores a gust.
Sento voce non moleste; bona gent, supose, Absinti;
Va bene, mi piace, si tu voi; l'arte rennova i popoli e ne revela la vita.
Han passat més de trenta anys ara que ja crec saber de què van els documentals de la cursa espacial.
El merdícola s'hi realitza i viu als excrements.
Què faria el merdissaire, l'escarabat merdisser davant de la merderada? Ser feliç o morir d'una fartada.
No faré una llista de pecats; he pecat i molt, Absinti.
M'han demanat el passaport, no puc carregar eternament amb els pecats.
Com expiar els pecats? Trobe que no hi he fet prou.
Ja marxen els torturadors per l'albereda, amb el cap dels torturadors al davant.
Quantes dones i quants homes hi ha hagut els últims vint anys, petita Absinti?
Pitjor seria si fosses bígama (i jo, musulmà).
Historial de genolls: sóc feliç i agraït ara que tinc o no tinc una dona que estime i que no m'estima.
Intel·lectualització de la realitat; idealització de la realitat; mania persecutòria.
Vells, immigrants i ionquis al camp de batalla de la Guerra del Ionqui Pur.
El pas del temps, el temps perdut, el temps que es perd.
La suite de Bujaraloz.
|
||||
3. |
Nasus Rex
03:36
|
|||
|
Sóc una bestiola cruelment irracional.
Menge nens de nit, però sense fer-los mal.
Sóc ajudant de iaies, mares i fadrines.
Diuen que, quan vinc, vos furte les joguines.
“Menja, menja, menja tu,
vinga, acaba-t’ho, xiquet,
o vindrà l’home del nas
i voldrà les teues dents”.
“És un vell de cara torta i tres garrots”.
“És com una rata amb queixalots”.
“Pega a les xiquetes i als xiquets també”.
“És la mala béstia que ens roba l’aliment”.
Ja em disculparan, però,
si jo els dic a tots vostés
que és que els envege molt els fills,
els gossos i els diners.
Jo és que estime Marieta, una nina
de porcellana de la Xina,
que no riu mai quan em mira
ni s’enfada ni se’m gira.
Jo la bese i ella no,
mai no em torna cap petó.
Jo vesse una llàgrima
mentre se’m trenca el cor.
Deixe Marieta i escape pel balcó.
Ve la policia, i un jutge i un doctor.
I la nina ahí trencada,
li calen cures i un bressol.
Llavors, a la teulada,
s’escolta un miol (meeeu).
La pena que té el gat
és la pena que tinc jo.
|
||||
4. |
Massa matins
03:48
|
|||
|
Pels carrers els gossos borden
i el dia ja es va acabant.
Quan, després, caiguen les ombres,
tots els xitxos callaran.
I la nit silenciosa
trencarà els sons del meu cap,
que, de matins, massa ja en porte
i mil quilòmetres passats.
Ben a prop de la cruïlla
els ulls es van apagant
quan em gire i mire el quarto
on tots dos ens vam gitar.
I guaite fix el carrer,
la vorera i el senyal
que, de matins, massa ja en porte
i mil quilòmetres passats.
És un àvid sentiment
que no és bo per a ningú
quan tot el que estic dient
molt millor pots dir-ho tu.
Tens raó, per una banda,
i jo en tinc per la meua part
que, de matins, massa ja en porte
i mil quilòmetres passats.
No tinc dret d'estar ací
si no en tens tu de quedar,
que, de matins, massa ja en porte
mil quilòmetres distants.
|
||||
Gent del Desert Ontinyent, Spain
Gent del Desert és una banda de folk rock sorgida el 2006 a Ontinyent (País Valencià). Ha publicat set àlbums i dos singles, a més de deu participacions en discos col·lectius.
If you like Gent del Desert, you may also like:
Back in the HCA
by Bowes Road Band
A lost gem from the ’70s London underground that blends psychedelia, jazz, folk, and blues.
go to album
featured on Bandcamp Radio Oct 29, 2013
go to album
featured on Bandcamp Radio Apr 23, 2024
go to album
featured on Bandcamp Radio Apr 23, 2024
go to album
Cumbia Morena / Cumbia en Dominante
by Carlos Pickling y Orquesta / Los Demonios de Corocochay
featured on Bandcamp Radio Apr 23, 2024
go to album
featured on Bandcamp Radio Apr 23, 2024
go to album
Orile to Berlin
by RAH & The Ruffcats
featured on Bandcamp Radio Apr 16, 2024
go to album
