We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

El p​è​ndol i la terra (selecció 5#)

by Gent del Desert

/
1.
Veig Ontinyent 03:32
lyrics
buy track
Dic Ontinyent i dic l'aigua corrent de rius i fonts, per sèquies i alcavors, per llars i camps, indústries i molins, i per l'aljub – fondíssim – de l'enyor. Dic uns carrers i evoque un món bullent de passejants i de trànsit fluint, però, també, d'un desori angoixant i massa gris, i escassesa de verd. Dic uns camins i pense un paradís que uns han guanyat o que altres han perdut, uns llocs, potser, que hem de reconquerir i compartir i trobar i estimar. Dic uns barrancs i un paisatge de camps. Dic una vall i unes serres voltant. Però jo sé que també dic la gent i l'amistat, i un col·lectiu anhel. Dic Ontinyent i alce una acta de fe, anomenant, retrobant o evocant. Però jo dic perquè vull escoltar caminar junts, anar, recomençar.
2.
Aquella casa el centre 03:08
lyrics
buy track
Aquella casa, el centre del meu món. I des d'ella, traçant cercles concèntrics el món se m'eixamplava a través dels carrers. El meu carrer obert: la Morereta, vida amunt i avall, tranquil·la; i a la vora, l'arbreda de besllums: Sant Domingo, lloc d'esplai i trobada. I els meus primers amics. I tots els nostres jocs, ancestrals, iniciàtics... Carrer de Sant Josep, carreronet d'Amunt, la font de la Penyeta i, allí, la replaceta plàcida, acollidora... i l'extensió del cercle: l'univers de carrers del Poble Nou, amunt, fins a l'Almaig obert i el Llombo espletant d'hortes amb les artèries vives i les sendes trescades confluint en el poble. Emmarcat entre aquell Paradís desbordant i entre "la Carretera", teníem l'escenari: l'Ermiteta, els carrers vius de gent llauradora, el Barranquet, la Vila... Ben a prop del vell cor, el nostre cor jugava les primeres partides en plural: l'amistat, set experimentada de primeres eixides al carrer i a la vida. I la vida a la casa: daurada, plena, càlida. Els meus primers joguets: humils i extraordinaris, I els meus dominis amplis d'únic xiquet a casa, aliè encara a tragèdies quotidianes que feien el vell cercle immutable.
3.
Pel novembre daurat 03:41
lyrics
buy track
Mentre és l'hora immutable i és l'edat que mai no és la mateixa, però torna, avançant en el vell cercle, de nou; mentre, com tot arriba, ja ha arribat la caiguda del pàmpol, fred daurat, quan la tardor s'assembla més que mai a l'hivern que s'anuncia pel capvespre, pel novembre arribava, apareixia la fira, com cada any, un temps: "la fira"... [...] La fira de novembre era fer l'inventari dels camins que hi hauria per a assolir el goig, l'inventari constant, repetit cada dia, de tots i cadascun dels recursos bastits per viure l'aventura, la petita aventura que tots premeditàvem des dels nostres pocs anys. Aleshores, nosaltres, assistíem a l'obra d'entrelligar el món que era tota la fira. A poc a poc s'alçaven les atraccions, les rodes, els barracons de fusta. Els antics carromatos remolcats s'aturaven a vora d'aquell món: la llar provisional d'aquella raça vella de rodamons i zíngars que venien, potser, viatjant, lentament, a l' encens que el vell temps. [...] Els firaires tenien un no-sé-què als seus ulls, i entre tot aquell fast de llums inusitades, entre la nostra joia i la nostra admiració, mentre rèiem i anàvem per aquell món atiat, ells eren una raça altiva, enlairada, amb la figura trista, digna i resignada. Nosaltres ens els miràvem com a éssers superiors, mítics i enginyosos, desenrotllant les forces d'unes arts que eren màgiques i, ensems, rudimentàries. I fèiem l'inventari d'aquell món endreçat.
4.
Nostàlgia de la pedra – Amor – Bressol 06:04
lyrics
buy track
I recórrec encara els vells carrers, amunt, amb la nostàlgia dolça d'un bell agonitzar. Pelegrinatge absurd d'aquell qui cerca empelt en l'aire del no res! Qui ens tornarà el que fou, per tornar a ser bell...? I malgrat tot, l'encís em porta de la mà Vila amunt, pels racons secrets, on vibra encara la calma transparent d'una absència, d'un temps assegut, segles fa, en la penombra fresca d'uns murs que ho saben tot però que ignoren l'ull. Carrerons adormits en la difusa llum d'història esmorteïda al fons dels atzucacs. Vida em dic, si em diuen llibertat. Amor em sé, si tu ho saps. Compartir. Fidel a un temps he de ser, si te'n vas i no t'enduus tot aquest foc. Amor. Va haver-hi un temps en què vàrem poder aprendre a amar, aprendre a tenir set. Ara hi ha el vent, camí per fer, hi ha el buscador perdut. En llibertat. Jo tinc una llarga Vida que van donar-me lluitant, la vaig rebre d'heretatge i vull deixar-la puixant. Jo tinc una barca antiga que s'ha perdut navegant en la llarga travessia a Ítaques que arribaran. Jo tinc una nova ruta que he de fer amb un infant, junt amb la meua companya, ben agafats de les mans. És la ruta de l'antiga nova vida que hem trobat. És llarga i feta de dubtes i l'hem d'omplir estimant. L'esperança està feta, potser, d'uns ulls d'infant, o d'una alba vermella sobre la vall silent. Però, també, del dubte quotidià, de l'instant violent de tendresa al nostre interior fosc, des d'on aquella espurna ens arriba al cervell per tal de retornar a l'esperança de ser en la mesura justa de conviure en un lloc que és un plural trosset de món, de cadascú, que vivim, per exemple, on comença la vall.
5.
L’aflicció 05:25
lyrics
buy track
Tu i jo érem nosaltres dins d'aquells que eren nostres al voltant d'un context que ens feia i on vivíem. Ara som un plural que ha perdut el prefix i que ens mengem la cua del pretext circular. Som una multitud feta de solitaris. Tu eres el camí teu i ells són l'estigma nostre. Jo enyore una família que he triat i m'ignora. Desteixida memòria, recorda'm la drecera per on tot brolla arrere... Desintegrant-se, exsangüe, desteixint-se els tapissos, desfeta, escampada, esmaperduda, dòcil, desteixida memòria, recomposa'm els versos que he perdut, fent camí, perquè ara vull refer-los en camí de tornada, sota un cel inclement, enllà de tants papers ratllats i esmicolats o com a pètals despresos del viure desescrit, del veure desteixit, tot aquell argument de la meua pel·lícula vital, rebobinada, potser mig censurada: ara només sent córrer el vertigen d'imatges visionades només mentre travesse el túnel sense argument, sens versos vers la llum que m'encegue... Perquè, literalment - i literàriament – he perdut els papers algunes – massa – voltes: poques voltes, si compte que acabe retrobant-los i refent-los potser... abans de destruir-los. Com podria descriure l'aflicció que ara sent...? L'aflicció, no la pena o el dolor o l'angoixa, o la gran frustració... - sabeu? A mi em fot molt, moltíssim, quan algú m'assenyala o m'inclou a l'informe ramat dels "ressentits", quan precisament són ells eixos ressentits que han col·laborat, amb ganes i eficàcia, a deixar-me frustrat... Però, descriure ara l'aflicció que l'edat - i els treballs i els fets, i el viure i el morir - ha anat acumulant-me... S'aproxima un naufragi - la descripció, vull dir -: No sóc un nàufrag, però... No estic enfonsat. Tampoc divise Ítaca ni llums a l'horitzó quan va fent-se de nit i ja no sé nadar ni enfonsar-me ni res... Sé que em despertaré i encara seré nàufrag i encara sentiré l'olor de l'aflicció - és una olor molt freda i té un color molt lívid - és... una sensació que em recorre per dins i m'acompanyarà en el passeig per l'illa on sóc "empadronat", on escampe la vista pel paisatge estimat, on jo també sóc illa o escull indefinit que no està ni marcat al mapa. L'aflicció

about

L’any 2006 el grup literari El Desert de la Paraula vam fer un repertori al voltant de l’obra de David Mira i Gramage, que cristal·litzà en un espectacle i un CD. Deu anys després, en compartim una selecció de cinc tracks.

credits

released December 12, 2007

(p) El Desert de la Paraula, 2007
masterització Luis Pisu.

license

all rights reserved

tags

about

Gent del Desert image

Gent del Desert Ontinyent, Spain

Gent del Desert és una banda de folk rock sorgida el 2006 a Ontinyent (País Valencià). Ha publicat set àlbums i dos singles, a més de deu participacions en discos col·lectius.

contact / help

Contact Gent del Desert

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Gent del Desert, you may also like:

Bandcamp Daily  your guide to the world of Bandcamp

On Bandcamp Radio

Beans joins the show to discuss his album release, "ZWAARD".

listen now