We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Celebració de la tempesta

by Gent del Desert

/
1.
CELEBRACIÓ DE LA TEMPESTA (EN RECORD DE MANDUCA) Flames petrificades com fulgor d’un cràter vomitiu. Ales d’algues de destrals als núvols. I un home que xifra el nombre i el vòrtex de la tempesta, mentre sosté roses dels vents sense pes de gravitar-li a la pupil•la. Desxifra el raig de l’esplendor sobre la cúpula de l’arbre. Per veure’s mira el codi d’una ànima sola a l’odissea, el naixent del nou. On el bisó és més taurí contemplat pel corn de l’abundància, la digestió de belladona traça la dansa de la fletxa. Hi ha sobre el tauler un home que no va viure els somnis de cap home. Exclusiu, només en va somiar el seu propi sense renúncia a ser somni del temps que somriu. Amor amarg, lliurat davant del coll de la botella beguda La nit el crema obert amb sílex per a expiar els llenguatges perduts. Combat de somnis del paradís. La lluna es despulla. L’estalactita està titil•lant al foc de la ferida. —Farem com que ningú es va adonar que al seu dit índex va habitar la tempesta— No li cal a l’home més que el monyó que li ha nascut al fred per alçar l’os fins a la nau del temps mentre la presència abandona el present. La impressió del temporal exalta els sentits i les emocions, perquè el poble es sacseja, rebenten les pedres i la fúria de l’aire ens entorta el campanar. Mengeu i feu-vos grossos, que la força de l’infern arrapa el cel i capgira el món i ens fa perdre el nord... Perquè el cul se us assente bé, i el poble pese com una béstia contra l’infern, perquè no té prou flama, perquè ja ha cremat tota la llenya... I l’epicentre del temporal, que naix a la punta del pixorro, inundarà les coves de l’infern , i s’acabaran les rates i els sacres que van fent fogueretes per les andrones. Organitzarem més temporals i mes terratrèmols, o provocarem la catàstrofe nuclear que faça falta. LLETRA: Ignacio Navarro, Salvador Mollà MÚSICA: Jesús Barranco
2.
EL BUFÓ DE LA CORT Sóc el bufó de la cort. Sóc el joglar, sóc el cantant, sóc el grill. A l’espill de la deformitat he guardat la llibertat baratada per la sort. Sóc goliard, àlies ningú. Un cantal que s’ha desprès del camí. Vet ací el be negre esgarriat, grotesc i desarrapat, el ninot de fer vodú. Un vers insignificant per xifrar el major desacord i un acord per complaure el marquès i fer que no n’entenga res mentre jo me’l vaig rifant. Sóc el bufó de la cort. Sóc el joglar, sóc el cantant, sóc el grill. A l’espill de la deformitat he guardat la llibertat baratada per la sort. LLETRA: Camil González, Jesús Barranco, Sergi Torró MÚSICA: Camil González
3.
GOOD MORNING VALÈNCIA! Good morning, València! Centre comercial El Saler! Motetes, Ulisses, Floquet de Neu, Xu-Lin! Rèptils, ofidis bífids i amfibis! Domestiqueu lletjos i estúpids, ofidis bífids i amfibis Escura’t les butxaques, ludòman Tecnologia rasta Sarcòfags Cançons de reinserció Buta-trans Sindi-prem, multi-fruit Triturama multimax Com es buida el cervell et promets vida eterna, així com ancestres del present ens revolten contra l’absència, contra lluites estèrils dels dominants No vull sotmetre’m a l’ordre, l’ordre que ningú no coneix però que tots mameu L’ordre no és ancestral Us heu oblidat de no respectar l’ordre? Inserits en l’ordre no us adoneu que esteu ordenats No us demane submergir-vos al caos Us demane només que ens deixeu, complaents, en la recerca de la felicitat LLETRA: Sergi Torró (Visions provisionals, 2008, ed. Bromera) MÚSICA: Jesús Barranco, Miquel Barranco
4.
MEMORÀNDUM INCLEMENT - LÒGICA BORROSA Sovint sentíem parlar la gent amb complicitat quan deien d’Abú Nuàs: “poeta desvergonyit, cadi dels rufians”; de Jàfar Albarmakí, visir d’Harun Arraixid: “el gran Jàfar Ben Iahià Albarmakí”; del califa Harun Arraixid… Eren temps de pau i glòria a Bagdad. He d’apaivagar el monstre, el monstre que porte a dins. He d’apaivagar el monstre, guerra en format comprimit La crisi permanent dels (h)ostatges, el cultiu del kif al Rif. He d’apaivagar el monstre, el monstre que porte a dins. Disciplina mental, jugada mestra, estèrils circumloquis. Disciplina mental, jugada mestra, estèrils circumloquis. Dir decidir per què la pell ha de patir. Disciplina mental, jugada mestra, estèrils circumloquis. Anàlisi de la imprecisió, lògica borrosa. Cercle robust, quadrat gros, lògica borrosa. Un Cap d’Any a la presó d’un pastor segrestador interessat a l’amor. Anàlisi de la imprecisió, lògica borrosa. Sovint sentíem parlar... Eren temps de pau i glòria a Bagdad. LLETRA: Sergi Torró MÚSICA: Jesús Barranco
5.
Aigua d'amor 05:59
AIGUA D’AMOR Penjat i sec, com un abadeig, em cau tot damunt i a penes m’hi veig. Vaig perdre el camí enmig la calor. Em cal una miqueta d’aigua d’amor. He estat massa temps amb el cor dolent, que implora una pluja reconstituent. Ja n’he tingut prou d’amargor. Em cal una miqueta d’aigua d’amor. Aigua d’amor terra en avall, però d’eixa aigua ja no en trobe mai. Quan el riu lliure puga fluir em portarà aquesta aigua d’amor a mi Hi ha un voltor impacient aguaitant allà dalt; veu perfectament com estic de malalt. Si no trobe una mica d’aigua aviat de vesprada ja seré mort i enterrat. Aigua d’amor... Jo tenia una dona, temps era temps. Pensava que era meua, tu ja m’entens. On hi havia un riu, ara hi ha un cudol. Ves quina putada, sol com un mussol. Aigua d’amor... LLETRA I MÚSICA: Mark Knopfler (adaptació de Jesús Barranco de “Water of Love” de Dire Straits)
6.
EL VINET DE LA SOLANA M’ha vingut a la memòria allò que deia Vicent d’Òria que el vinet de la Solana sempre es beu de bona gana. De Sant Esteve el camí pugem per a beure vi, i en cada mas jo me’l bec, si vols, pots dir “no m’ho crec”. La cançoneta de hui comença a la Casa del Pi. Quan arribem a Cubelles vos tapareu les orelles. Qui tasta el vi de Casa Bas diu: “açò és el novamás”. Qui ho fa a la Casa del Rull mai no dirà “jo no en vull”. I qui en beu de la Moneda en la glòria es queda. Qui en beu a Casa Nadal se li passa tot el mal. I a qui tasta el del Pilar, li entren ganes de cantar. I el de la Casa Garcia també dóna alegria. Qui beu el vi de Santa Rosa, ja no vol una altra cosa. Del del Pontó de Merín, no en diràs mai que és roín. Qui beu el de Sant Jacinto, li’l donen clar i el veu tinto. Qui tasta el de la Garnatxa, és segur que s’emborratxa. Qui tasta el de l’Assagadoret no es conforma amb un gotet. Qui en beu del Garrofer de l’Hora, s’emociona tant que plora. I un, a Casa Gironés, preguntava: “en queda més?”. I un altre en Ca Donya Cristina, es posava aixina aixina. I el qui tasta el de Sant Joan se’n demana un got ben gran. I el que tasta el de Sant Pere tampoc no se’n queda arrere. Si u beu a l’Altet de Pola, se’l reballa per la gola. I si se’l beu a Borràs, se’l tira damunt del nas. Qui en beu el de Can Fernando, com el pregoner, fa bando. I, del que fan a l’Alianda, per a què més propaganda? Del de la Casa del Port, beu fins a caure somort. Beu del de les Animetes, vaja el món a fer punyetes! I el que fan a Todos Vientos m’ha fet contar estos cuentos. I, ara, deixe de cantar, que açò ha sigut tot mamar. LLETRA: Jesús Barranco, basat en Vicent Dòria MÚSICA: Jesús Barranco
7.
MALAGUENYA GUENYA Cantaré una malaguenya que una dona em va ensenyar el dia que em va atracar. I quan algú se l’ensenya, ja no la pot oblidar. És la malaguenya guenya. Traginant amb el bestiar a la serra de l’Alguenya, del camí em vaig apartar per fer dos garbes de llenya i, lligant-me una espardenya, una veu em va espantar. Una veu em va espantar demanant-me el sant i senya i jo li vaig contestar: “A mi em diuen Tono Urenya i he vingut des del Pou Clar. Ara us toca a vós parlar”. Respongué una veu ferrenya: “No voldria disparar però ho faig a qui m’emprenya”. I, llavors, es va mostrar al capdamunt d’una penya. Era una mossa aguilenya. No em deixava d’apuntar. Em va llevar l’esmorzar, un panou i una cencenya cuits en el forn de Biar, i d’un mos s’ho va arrear. Un panou i una cencenya. Quan em vaig asserenar, amagats rere una grenya, els seus ulls em vaig trobar. Els seus ulls em vaig trobar i era una miqueta guenya. Era una miqueta guenya. Va dir: “Jo sóc l’Alcarrenya i visc de bandolejar. Va dir: “Jo sóc l’Alcarrenya. El meu home, Joan Pomar, a la forca el van penjar, i ara el món a mi em desdenya”. En el cor em va tocar eixa brava xica guenya. En el cor em va tocar. i vaig dir-li: “Alcarrenya, jo et podria ara estimar. Jo et podria ara estimar”. L’arma, a la fi, va abaixar i va fer-me mitja senya. I, allà dalt, al carrascar, aprenguí el que no s’ensenya. Aprenguí el que no s’ensenya allà dalt, al carrascar. I, en acabant, se’n va anar dient-me: “Adéu, Urenya, que una soga no ens estrenya. Quan em vulgues recordar, canta esta malaguenya”. És la malaguenya guenya. LLETRA: Jesús Barranco MÚSICA: Popular
8.
Nòmades 04:25
NÒMADES Nòmades que cerquen els angles de la tranquil•litat, en les boires del nord, en els tumults de la civilitat, pels clarobscurs i la monotonia dels dies que van passant. Caminant que vas cercant la pau al crepuscle la trobaràs, la trobaràs a la fi de la calçada. Llarg el trànsit de l’aparent dualitat, la pluja de setembre desvetla el buit de la meua cambra i els laments de la solitud es prolongaran. Com un estranger no sent els lligams del sentiment i ara me’n vaig de la ciutat, a l’espera de l’albada. Els vianants van en busca de l’hospitalitat als pobles assolellats, als baixos fons de la immensitat, i després dormen sobre els coixins de la terra. Foraster que cerques la dimensió insondable, la trobaràs fora ciutat, a la fi de la calçada. LLETRA: Roberto “Juri” Camisasca MÚSICA: Franco Battiato (adaptació de Jesús Barranco de “Nomadi” de Franco Battiato)
9.
Eben 03:08
EBEN He vist les dones més guapes del món de moviments hipnòtics. He vist les dones més guapes del món en uns entorns caòtics. He vist talons alts travessant el fang i he escoltat rialles com sang. He vist brillar l’eben més fosc al mig d’uns ulls indòmits. He vist les dones més guapes del món, amb elegància pura. Ballaven una dansa d’amor, que els esclata a la cintura. He vist mudada amb dignitat de sempre jove eternitat la maduresa més precoç a la consciència més dura. Ah... L’eben més bell en la pell que dansa. Ah... L’eben més bell en la pell que dansa. He vist les dones més guapes del món prop del país bassari. I, als seus hòmens, dreçar el cos i escrutar en l’adversari. I he sentit vergonya de qui sap de la supèrbia del tubab. He vist les dones més guapes del món i ara en sóc un emissari. Ah... L’eben més bell en la pell que dansa. Ah... L’eben més bell, en la pell que dansa. LLETRA: Pau Urenya MÚSICA: Jesús Barranco
10.
Murakoze 01:33
MURAKOZE Thank you, boys! Gràcies, xicons, antics guerrers de la nit! Amb els vostres presents hem fet una altra cançó, perquè mai més no temeu la barba de Jàson. Romaneu, avui i demà, en pau com germans. Murakoze! LLETRA: Jesús Barranco, Vicent X. Vila MÚSICA: Camil Gonzàlez
11.
LA BALADA DE L’ÀNGEL BRU Allà dalt de les muntanyes les remors no l’inquietaven. Les raboses i els fardatxos li fugien espantats. Les cançons que udolava eren grunys horripilants Ai, àngel bru, el teu cant es perd per la soledat. Anys arrere esgotaves amb les teues passejades la recerca agitada pels indrets de la ciutat, pels racons més bruts i foscos on quelcom se sol trobar. Ai, àngel bru, exaltat, les ales et tallaran. Tingueres més d’una història i raons per inhibir-te’n. Tot venia i se n’anava sense a tu fer-ne un comiat. Passares a la llarga llista dels qui mengen soledat. Ai, àngel bru, agres mans que no reconeixeràs. I la nit confon les ombres, les foscors sovint enganyen. Tu patires, de vegades, el joc de les claredats. Després de mil garrotades de perdre t’havies fartat. Ai, àngel bru, al que plores solució no li’n veig cap. Ni unes coses ni les altres t’eren massa agraïdes. No estimaves la fortuna ni les bones relacions. Era, doncs, irresoluble, la teua situació. Ai, àngel bru pel teu cap massa delers han passat A les muntanyes pujares i viure amb els llops volgueres, tot sabent que allà baix ningú t’anava a plorar. Com les feres subsistires rebolcant-te en llibertat. Ai, àngel bru, el teu cap tots els somnis ha somiat. A la muntanya! LLETRA I MÚSICA: Pep Laguarda

about

GENT DEL DESERT Celebració de la tempesta
(Comboi Records, 2010)

1. Celebració de la tempesta (Ignacio Navarro – Salvador Mollà / Jesús Barranco)
2. El bufó de la cort (Camil Gonzàlez – Jesús Barranco – Sergi Torró / Camil Gonzàlez)
3. Good morning, València (Sergi Torró / Jesús Barranco – Miquel Barranco)
4. Memoràndum inclement – Lògica borrosa (Sergi Torró / Jesús Barranco)
5. Aigua d’amor (Mark Knopfler)
6. El vinet de la Solana (Vicent Dòria – Jesús Barranco / Jesús Barranco)
7. Malaguenya guenya (Jesús Barranco / Popular)
8. Nòmades (Roberto “Juri” Camisasca / Franco Battiato)
9. Eben (Pau Urenya / Jesús Barranco)
10. Murakoze (Jesús Barranco – Vicent X. Vila / Camil Gonzàlez)
11. La balada de l’àngel bru (Pep Laguarda)

credits

released December 20, 2010

Gravació: JESÚS BARRANCO
Màster: JAVI PENADÉS “CARNISSER”
Disseny: SÍLVIA RUBIO

GENT DEL DESERT són
JESÚS BARRANCO
SERGI TORRÓ – CAMIL GONZÀLEZ
MIQUEL PAYÀ – HONORIO BARRANCO
ESTEVE RIBERA – XAVI TORRÓ

amb la col•laboració amical de
RAFEL BALDOVÍ – MIQUEL BARRANCO – PAU CAPARRÓS – XUSA DE JÉRICA – SANTI GARCIA – RAFAEL LÓPEZ “LLOP” – SALVADOR MOLLÀ – JESÚS MONLEÓN “POLELO” – JOSÉ ANTONIO MORELLÀ – IGNACIO NAVARRO – EPI NEURASKA – RAÚL PADILLA – ANNA PAYÀ – CLARA PAYÀ – JAVI PENADÉS “CARNISSER” – JORDI PLA – GUILLEM SOLER – ANA TOMÀS – PAU URENYA – VICENT X. VILA

i la participació estel•lar de
JOANJO ALBINYANA –
JJ DOC – MCVULCANO –
IRENE FERRERO – DANI MIQUEL

Una producció de JESÚS BARRANCO, assistit per JAVI CARNISSER, XAVI TORRÓ, JJ DOC i ESPAI CULTURAL EL FILANER,
amb agraïment a Hannah Hansun, Josep Pérez Fuset, Josep Sanchis Carbonell, familiars de Vicent Dòria i el Sindicat de la Nota

license

all rights reserved

tags

about

Gent del Desert Ontinyent, Spain

Gent del Desert és una banda de folk rock sorgida el 2006 a Ontinyent (País Valencià). Ha publicat set àlbums i dos singles, a més de deu participacions en discos col·lectius.

contact / help

Contact Gent del Desert

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Gent del Desert, you may also like: