We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Això s'ha d'intentar / Continua

by Gent del Desert

/
1.
Per un desert jo vinc des de l’orient daurat, (i mira el meu camell, arriba rebentat), per dir-te els meus viatges armat amb un somrís, però abans preparem-nos, convida’m al festí. Pren-me, sóc jo el teu somni del paradís, i sempre duràs un fragment de cel al teu bes. Alegres dansadores distrauen el meu got. Muntanyes tibetanes, les porte de record. He estat entre fantasmes ballant amb els natius; escrita està la història dels meus calfreds més vius. M’has fet la benvinguda, tu mai no canviaràs; mossega del raïm, gest romàntic i estrany. Demà me’n vaig en àguila, joc que convertisc en cerca del futur, amor, però ara ací, per fi.
2.
Et trobes una xica que amb un gest dels ulls t’empeny. Posem que no et preguntes el seu nom ni el seu perquè. La seguiràs a l’exterior, que dolç flueix el cos. Fer-ho fàcil i fer-ho a espai fa el camí més bo. No sé si és difícil, crec que no és difícil. No sé si és difícil o no, això s’ha d’intentar. Com si tocares flauta i cordes, sents música que creix, potser t’atures un instant, tot te n’ix tan a través. Potser així trauràs sons màgics que criden des del cor i dòcilment hi cauràs i ho faràs sense por. No sé si és difícil, crec que no és difícil. No sé si és difícil o no, això s’ha d’intentar. Si la lluna somriu dentuda i el vent alça un remolí que no va enlloc, no faça que oblides a què venim. I no et preocupes, no lamentes ara estar ací, potser, amic, veges el teu nom en un racó del laberint. No sé si és difícil, crec que no és difícil. No sé si és difícil o no, això s’ha d’intentar. Ara va i resulta que han detingut el teu camell, suposem que ni per correu li pots aconseguir diners. Sí, amic, seguies l’aleta d’un tio que ara és pres. Descansa, guapa, a cal jutge, segueix la línia i ja ens veurem. No sé si és difícil, crec que no és difícil. No sé si és difícil o no, això s’ha d’intentar.
3.
Nau nocturna 04:30
Thelonious, vell amic meu, passa i dona’m eixos cinc, xoquem. Pagat, una volta més, de retornar-te la insània amb què vinc. Carrers mai no vistos que ens depara un temps millor i eixe és ara. Digues, nau nocturna, quin rumb dibuixes, a quin santuari de sort i succés? Jo també porte causes perdudes. Guia’m a Harlem o a algun lloc d’aquells. Allò que era el nostre món la gent em conta com es descompon. Somriures, en aquells llocs per on anàvem, com aquells d’abans no són. El nostre temps ja està passant, i tem que molt hem esperat.
4.
Tema d'amor 04:39
5.
Quasi no puc ni mirar el pintallavis als cigarrets d’eixe cendrer, apagats com els deixares, però els teus llavis tocaven quan la maleta has fet. O l’empremta en una tassa de cafè que et vas deixar al poc de servir. Vas pensar que t’abellia i això és més del que ara puc dir de mi. Quin bon any per a les roses, molts capolls ara han de créixer. Va tocant segar les brosses, mira, ja no ho pense fer. Mentre tu deixes arrere una i tantes portes closes, l’única cosa que sé és que és bon any per a les roses. Després de tres anys casats, és la primera volta que el llit es queda desfet. Supose que la raó que no parlem és que a penes queda per dir res. Un milió de pensaments passen pel cap però no puc dir un mot. A la cambra del xiquet, sons familiars de desatesos plors.
6.
Hores d'amor 03:01
Hores d’amor, no en tinc ja per no enamorar-me més, no són més que moments. Parle ja sols quan s’escau i a ninguna demane mai de quedar amb mi. I sols a tu puc voler, tan sols a tu. El teu lloc era ací, a vora meu. Esguarde on no trobe i no veig els teus ulls contra els meus i no..., i no... Hores d’amor, no en tinc ja per no enamorar-me més. Després de tu, no he amat ja mai.
7.
Quan canta la xitxarra al bell mig de l’estiu, quan canta la xitxarra al bell mig de l’estiu, agarre la guitarra i me’n baixe cap al riu. Si el conill balla la cota, i el gall canta per l’u; el bolero, la granota i la polca, l’apaput, banya de cabra, potser pots dir-me tu com és que la xitxarra està tocant un blues. Anit les estreles brillaven més que mai. Anit les estreles brillaven més que mai. I jo, que les mirava, viatjava per l’espai. Passa una serpeta ballant el xa-xa-xa. També la sargantana sap com s’ha de menejar. Formiga, tia figa, deixa ja això que dus! No sents que la xitxarra està tocant un blues? Quan canta la xitxarra al bell mig de l’estiu, quan canta la xitxarra al bell mig de l’estiu, agarre la guitarra i me’n baixe cap al riu.
8.
“¡Traigo un fusil! ¡Alto a la guàrdia civil!” Ací arriba el batalló que et porta a presó. El mana el més obstinat i escarmentat suboficial, que es creu astut i el rastre ha perdut. Rondinant amunt i avall, amb veu de rogall. Sergent Cendra, vell furó, t’acaça amb passió. Sempre canta una cançó: “¡Traigo un fusil! ¡Alto a la guàrdia civil!” Carregant amb els grillons vol fer galons. Pensa ser recompensat, tot ho ha ensomiat: un destí a Plana Mayor, reclutador. Encara es podria casar, s’ho ha de rumiar. Sergent Cendra, vell furó, t’acaça amb passió. Sempre canta una cançó: “¡Mira que traigo un fusil! ¡Alto a la guàrdia civil! ¡No te resistas, cerril, o tendrás garrote vil!”. Sergent Cendra, vell furó, t’acaça amb passió.
9.
Quan ja no pugues més, i no albires cap llum, i els peus et diguen prou, continua. Si s’ha fet ja de nit i no veus el camí i inclús l’òliba dorm, continua. Si et fa por la foscor i tems deixar enrere fills i dona i llar, prossegueix. Arribaràs, segur, en un indret plaent que et pot calmar la set, prossegueix. I, encara que tots s’hagen ja aturat i coixeges al ritme de les llàgrimes, continuaràs. I, quan més sol et trobes, i necessites més amor que ningú, [tu] el donaràs.
10.
Feliç és Déu, que és mort al paradís, que no és prenyat, ni violen la filla, ni es droga mai, ni espera a la cruïlla com l’embrió d’un úter malaltís. L’Àngel Rebel, que ho veu tot des d’un pis al gratacel més ruïnós de l’illa, apaga els llums i el televisor brilla com un lllampec que s’engoleix l’abís. “Escolta el món, cada camí és conflicte, ningú no sent, l’home bava quan va darrere Déu, Jahvè o un altre Al·là: coma profund, espera un déu que dicte. Si busques Crist, és un drogoaddicte prostituït pel somni cristià: quan el poder jura per ell en va, menja a l’altar i acata el veredicte. Venim d’un clan i qui el nega és un boig: els sacerdots li posen caperutxa, dorm en hostals, té por sota la dutxa, busca l’amor com una puta el goig. Fluïm a glops, tot és semàfor roig, l’embús fa fum, el pulmó s’encartutxa, dins la ciutat caminem amb caputxa i l’horitzó no es veu ni en infrarroig. Un cec ven fe; “No val la manicura sinó el raor: tallem curts els cabells dels músics nous, rapem els músics vells: el so és soroll quan creix la barba obscura. Es coven polls en temps d’autocensura: en un concert piulem com estornells, el cor en off és un cant de martells i escridassant llegim la partitura.
11.
Criatura, dorm, dolçor de lluna, escalfor solar, desig d’atanor, cicle de la llum, preceptor del foc que alça el bull, reflex de l’amor. Reflex de l’amor que alça el bull, cicle de la llum, preceptor del foc, desig d’atanor, dolçor de lluna, escalfor solar, criatura, dorm.
12.
Acta 03:26
Per la següent es declara i manifesta que, efectuada l’autòpsia al cadàver ací present, es resol que és un mort d’amor, tot veient el forat que ha quedat en compte del cor. A la retina s’observa incrustada la imatge d’una dona ni molt jove, ni molt bella, normal i corrent, i es dedueix que era ella el seu amor qui, sense avís ni oportunitat, el va deixar tot sol. Als llavis ha restat un bes glaçat per la pena i l’absència total de saliva aliena. Datada ara i ací, a tal hora i tants minuts. Signat i rubricat, per duplicat: el doctor.

about

AIXÒ S'HA D'INTENTAR
1. Pren-me, soc jo (Chris Difford – Glenn Tilbrook)
2. Blues de la dent de lleó (Robin Williamson)
3. Nau nocturna (Donald Fagen – Walter Becker)
4. Tema d’amor (Barry White)
5. Un bon any per a les roses (Jerry Chesnut)
6. Hores d’amor (Franco Migliacci – Herbert Rehbein – Berthold Krempfert)
CONTINUA
7. Blues de la xitxarra (Jesús Barranco)
8. Sergent Cendra (Jesús Barranco)
9. Quan ja no pugues més (Lluís Roda – Jesús Barranco)
10. Simfonia per a un estat de coma (Obertura) (Ramon Ramon – Miquel Barranco)
11. Desig d’atanor (Pep Alfonso – Jesús Barranco)
12. Acta (Toni Cabanes – Jesús Barranco)

credits

released March 25, 2019

"Això s’ha d’intentar" es va gravar durant l’estiu de 2018 i "Continua", durant la tardor (excepte “Sergent Cendra”, enregistrat en primavera per al llibre-disc "La plata de Gaianes").
Produït, gravat i mesclat per Jesús Barranco, assistit per Xavi Penadés “Carnisser” (i per Rafa Monllor a “Sergent Cendra”).

Jesús Barranco: veu, guitarres acústiques i elèctriques i autoarpa; Miquel Barranco: baix i cors; Ivan Garcia “Léndel”: guitarres elèctriques i acústiques; Carlos Vecina: bateria; Paco Rodríguez-Bronchú: bombardí, fiscorn, trombó i flauta; Ismael Cabero: flabiol, xirimita, tarota i sac de gemecs.
Amb col·laboracions de Joan Mayor (percussió), Anselmo Martí (harmònica), Gerard Vercher (acordió) i Xavi Requena (saxo).

Il·lustracions: Ignacio Bernácer (“Frágil Tierra III”, 2009 i “Sibila Délphica”, 2013). Fotos interior: Sergi Gómez i Soler. Disseny i maquetació: Daniel Ángeles.

license

all rights reserved

tags

about

Gent del Desert Ontinyent, Spain

Gent del Desert és una banda de folk rock sorgida el 2006 a Ontinyent (País Valencià). Ha publicat set àlbums i dos singles, a més de deu participacions en discos col·lectius.

contact / help

Contact Gent del Desert

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Gent del Desert, you may also like: