Això s'ha d'intentar / Continua

by Gent del Desert

/
1.
2.
3.
04:30
4.
04:39
5.
6.
03:01
7.
8.
9.
10.
11.
12.
03:26

about

AIXÒ S'HA D'INTENTAR
1. Pren-me, soc jo (Chris Difford – Glenn Tilbrook)
2. Blues de la dent de lleó (Robin Williamson)
3. Nau nocturna (Donald Fagen – Walter Becker)
4. Tema d’amor (Barry White)
5. Un bon any per a les roses (Jerry Chesnut)
6. Hores d’amor (Franco Migliacci – Herbert Rehbein – Berthold Krempfert)
CONTINUA
7. Blues de la xitxarra (Jesús Barranco)
8. Sergent Cendra (Jesús Barranco)
9. Quan ja no pugues més (Lluís Roda – Jesús Barranco)
10. Simfonia per a un estat de coma (Obertura) (Ramon Ramon – Miquel Barranco)
11. Desig d’atanor (Pep Alfonso – Jesús Barranco)
12. Acta (Toni Cabanes – Jesús Barranco)

credits

released March 25, 2019

"Això s’ha d’intentar" es va gravar durant l’estiu de 2018 i "Continua", durant la tardor (excepte “Sergent Cendra”, enregistrat en primavera per al llibre-disc "La plata de Gaianes").
Produït, gravat i mesclat per Jesús Barranco, assistit per Xavi Penadés “Carnisser” (i per Rafa Monllor a “Sergent Cendra”).

Jesús Barranco: veu, guitarres acústiques i elèctriques i autoarpa; Miquel Barranco: baix i cors; Ivan Garcia “Léndel”: guitarres elèctriques i acústiques; Carlos Vecina: bateria; Paco Rodríguez-Bronchú: bombardí, fiscorn, trombó i flauta; Ismael Cabero: flabiol, xirimita, tarota i sac de gemecs.
Amb col·laboracions de Joan Mayor (percussió), Anselmo Martí (harmònica), Gerard Vercher (acordió) i Xavi Requena (saxo).

Il·lustracions: Ignacio Bernácer (“Frágil Tierra III”, 2009 i “Sibila Délphica”, 2013). Fotos interior: Sergi Gómez i Soler. Disseny i maquetació: Daniel Ángeles.

license

all rights reserved

tags

about

Gent del Desert Ontinyent, Spain

Gent del Desert és una banda de folk rock i cançó sorgida el 2006 a Ontinyent (País Valencià). Compta amb sis àlbums i un EP publicats, a més de deu participacions en discos col·lectius.

contact / help

Contact Gent del Desert

Streaming and
Download help

Track Name: Pren-me, soc jo
Per un desert jo vinc des de l’orient daurat,
(i mira el meu camell, arriba rebentat),
per dir-te els meus viatges armat amb un somrís,
però abans preparem-nos, convida’m al festí.

Pren-me, sóc jo
el teu somni del paradís,
i sempre duràs un fragment de cel al teu bes.

Alegres dansadores distrauen el meu got.
Muntanyes tibetanes, les porte de record.
He estat entre fantasmes ballant amb els natius;
escrita està la història dels meus calfreds més vius.

M’has fet la benvinguda, tu mai no canviaràs;
mossega del raïm, gest romàntic i estrany.
Demà me’n vaig en àguila, joc que convertisc
en cerca del futur, amor, però ara ací, per fi.
Track Name: Blues de la dent de lleó
Et trobes una xica que amb un gest dels ulls t’empeny.
Posem que no et preguntes el seu nom ni el seu perquè.
La seguiràs a l’exterior, que dolç flueix el cos.
Fer-ho fàcil i fer-ho a espai fa el camí més bo.
No sé si és difícil, crec que no és difícil.
No sé si és difícil o no, això s’ha d’intentar.

Com si tocares flauta i cordes, sents música que creix,
potser t’atures un instant, tot te n’ix tan a través.
Potser així trauràs sons màgics que criden des del cor
i dòcilment hi cauràs i ho faràs sense por.
No sé si és difícil, crec que no és difícil.
No sé si és difícil o no, això s’ha d’intentar.

Si la lluna somriu dentuda i el vent alça un remolí
que no va enlloc, no faça que oblides a què venim.
I no et preocupes, no lamentes ara estar ací,
potser, amic, veges el teu nom en un racó del laberint.
No sé si és difícil, crec que no és difícil.
No sé si és difícil o no, això s’ha d’intentar.

Ara va i resulta que han detingut el teu camell,
suposem que ni per correu li pots aconseguir diners.
Sí, amic, seguies l’aleta d’un tio que ara és pres.
Descansa, guapa, a cal jutge, segueix la línia i ja ens veurem.
No sé si és difícil, crec que no és difícil.
No sé si és difícil o no, això s’ha d’intentar.
Track Name: Nau nocturna
Thelonious, vell amic meu,
passa i dona’m eixos cinc, xoquem.
Pagat, una volta més,
de retornar-te la insània amb què vinc.
Carrers mai no vistos que ens depara
un temps millor i eixe és ara.

Digues, nau nocturna,
quin rumb dibuixes,
a quin santuari
de sort i succés?
Jo també porte
causes perdudes.
Guia’m a Harlem
o a algun lloc d’aquells.

Allò que era el nostre món
la gent em conta com es descompon.
Somriures, en aquells llocs
per on anàvem, com aquells d’abans no són.
El nostre temps ja està passant,
i tem que molt hem esperat.
Track Name: Un bon any per a les roses
Quasi no puc ni mirar el pintallavis als cigarrets
d’eixe cendrer,
apagats com els deixares, però els teus llavis tocaven
quan la maleta has fet.
O l’empremta en una tassa de cafè que et vas deixar
al poc de servir.
Vas pensar que t’abellia i això és més
del que ara puc dir de mi.

Quin bon any per a les roses,
molts capolls ara han de créixer.
Va tocant segar les brosses,
mira, ja no ho pense fer.
Mentre tu deixes arrere
una i tantes portes closes,
l’única cosa que sé
és que és bon any per a les roses.

Després de tres anys casats, és la primera volta que el llit
es queda desfet.
Supose que la raó que no parlem és que a penes queda
per dir res.
Un milió de pensaments passen pel cap
però no puc dir un mot.
A la cambra del xiquet, sons familiars
de desatesos plors.
Track Name: Hores d'amor
Hores d’amor, no en tinc ja
per no enamorar-me més,
no són més que moments.
Parle ja sols quan s’escau
i a ninguna demane mai
de quedar amb mi.

I sols a tu puc voler,
tan sols a tu.
El teu lloc era ací,
a vora meu.
Esguarde on no
trobe i no veig
els teus ulls contra els meus
i no..., i no...

Hores d’amor, no en tinc ja
per no enamorar-me més.
Després de tu, no he amat ja mai.
Track Name: Blues de la xitxarra
Quan canta la xitxarra
al bell mig de l’estiu,
quan canta la xitxarra
al bell mig de l’estiu,
agarre la guitarra
i me’n baixe cap al riu.

Si el conill balla la cota,
i el gall canta per l’u;
el bolero, la granota
i la polca, l’apaput,
banya de cabra,
potser pots dir-me tu
com és que la xitxarra
està tocant un blues.

Anit les estreles
brillaven més que mai.
Anit les estreles
brillaven més que mai.
I jo, que les mirava,
viatjava per l’espai.

Passa una serpeta
ballant el xa-xa-xa.
També la sargantana
sap com s’ha de menejar.
Formiga, tia figa,
deixa ja això que dus!
No sents que la xitxarra
està tocant un blues?

Quan canta la xitxarra
al bell mig de l’estiu,
quan canta la xitxarra
al bell mig de l’estiu,
agarre la guitarra
i me’n baixe cap al riu.
Track Name: Sergent Cendra
“¡Traigo un fusil!
¡Alto a la guàrdia civil!”

Ací arriba el batalló
que et porta a presó.
El mana el més obstinat
i escarmentat
suboficial, que es creu astut
i el rastre ha perdut.
Rondinant amunt i avall,
amb veu de rogall.

Sergent Cendra, vell furó,
t’acaça amb passió.
Sempre canta una cançó:

“¡Traigo un fusil!
¡Alto a la guàrdia civil!”

Carregant amb els grillons
vol fer galons.
Pensa ser recompensat,
tot ho ha ensomiat:
un destí a Plana Mayor,
reclutador.
Encara es podria casar,
s’ho ha de rumiar.

Sergent Cendra, vell furó,
t’acaça amb passió.
Sempre canta una cançó:

“¡Mira que traigo un fusil!
¡Alto a la guàrdia civil!
¡No te resistas, cerril,
o tendrás garrote vil!”.

Sergent Cendra, vell furó,
t’acaça amb passió.
Track Name: Quan ja no pugues més
Quan ja no pugues més,
i no albires cap llum,
i els peus et diguen prou,
continua.

Si s’ha fet ja de nit
i no veus el camí
i inclús l’òliba dorm,
continua.

Si et fa por la foscor
i tems deixar enrere
fills i dona i llar,
prossegueix.

Arribaràs, segur,
en un indret plaent
que et pot calmar la set,
prossegueix.

I, encara que tots
s’hagen ja aturat i coixeges
al ritme de les llàgrimes,
continuaràs.

I, quan més sol et trobes,
i necessites més
amor que ningú,
[tu] el donaràs.
Track Name: Simfonia per a un estat de coma (Obertura)
Feliç és Déu, que és mort al paradís,
que no és prenyat, ni violen la filla,
ni es droga mai, ni espera a la cruïlla
com l’embrió d’un úter malaltís.
L’Àngel Rebel, que ho veu tot des d’un pis
al gratacel més ruïnós de l’illa,
apaga els llums i el televisor brilla
com un lllampec que s’engoleix l’abís.

“Escolta el món, cada camí és conflicte,
ningú no sent, l’home bava quan va
darrere Déu, Jahvè o un altre Al·là:
coma profund, espera un déu que dicte.
Si busques Crist, és un drogoaddicte
prostituït pel somni cristià:
quan el poder jura per ell en va,
menja a l’altar i acata el veredicte.

Venim d’un clan i qui el nega és un boig:
els sacerdots li posen caperutxa,
dorm en hostals, té por sota la dutxa,
busca l’amor com una puta el goig.
Fluïm a glops, tot és semàfor roig,
l’embús fa fum, el pulmó s’encartutxa,
dins la ciutat caminem amb caputxa
i l’horitzó no es veu ni en infrarroig.

Un cec ven fe; “No val la manicura
sinó el raor: tallem curts els cabells
dels músics nous, rapem els músics vells:
el so és soroll quan creix la barba obscura.
Es coven polls en temps d’autocensura:
en un concert piulem com estornells,
el cor en off és un cant de martells
i escridassant llegim la partitura.
Track Name: Desig d'atanor
Criatura, dorm,
dolçor de lluna,
escalfor solar,
desig d’atanor,
cicle de la llum,
preceptor del foc
que alça el bull,
reflex de l’amor.

Reflex de l’amor
que alça el bull,
cicle de la llum,
preceptor del foc,
desig d’atanor,
dolçor de lluna,
escalfor solar,
criatura, dorm.
Track Name: Acta
Per la següent es declara i manifesta
que, efectuada l’autòpsia al cadàver ací present,
es resol que és un mort d’amor,
tot veient el forat que ha quedat en compte del cor.

A la retina s’observa incrustada la imatge d’una dona
ni molt jove, ni molt bella, normal i corrent,
i es dedueix que era ella el seu amor
qui, sense avís ni oportunitat, el va deixar tot sol.

Als llavis ha restat un bes glaçat per la pena
i l’absència total de saliva aliena.
Datada ara i ací, a tal hora i tants minuts.
Signat i rubricat, per duplicat: el doctor.

If you like Gent del Desert, you may also like: