I LA BANDA TOCÀ EL VALS DE MATILDA
Lletra i música: Eric Bogle, 1971 (adaptació Jesús Barranco) [a Tomasz]
Quan jo era jove, un fardell vaig portar
i roder en ma terra vaig viure.
De les verdes muntanyes a l’immens pedregar,
ballí el vals de Matilda ben lliure.
Però en mil nou-cents quinze em van dir: “Xaval,
la pàtria et reclama, hi ha una tasca que cal".
Em donaren un casc, un fusell i un punyal
i em dugueren molt lluny a la guerra.
I la banda tocà el vals de Matilda
quan els xics embarcàvem al port.
Entre vítols i crits i missatges de sort,
vam salpar cap a Gal•lípoli.
Me’n recorde molt bé del dia del terror
quan la sang tenyí l’aigua i l’arena.
La badia de Suvla fou l’escorxador;
a l’infern, no s’hi troba més pena.
Joan el Turc no era imbècil, s’havia estat preparant,
a aquella ratera ens anà arrossegant.
Una pluja de bales quasi ens tornà volant
en poc més d’uns minuts a Austràlia.
I la banda tocà el vals de Matilda
quan paràrem a enterrar tots els morts,
els nostres morts, i els turcs, els seus morts.
I el combat començà novament.
En un món dement de mort, sang i foc,
alguns com jo sobrevivien;
set llargues setmanes al maleït lloc
on les piles de cadàvers creixien.
I, de colp, un canó m’encertà a l’engonal.
I quan vaig despertar en un llit d’hospital
vaig conéixer, en veure quin era el meu mal
que hi ha coses pitjors que morir-se.
Ja no ballaré el vals de Matilda
entre els arbres, tan verds, tan llunyans.
Per trescar i acampar no tinc prou amb les mans.
S’ha acabat el vals per a mi.
Ajuntaren després tots els mutilats
i ens van repatriar a Austràlia.
Els cegos, els coixos, mancs i trastornats,
els herois orgullosos de Suvla.
Quan el nostre vaixell entrà al Moll Circular
mirí on les meues cames havien d’estar.
No tenia ningú que em vinguera a esperar
i això al cel li ho vaig agrair.
I la banda tocà el vals de Matilda
i atracàrem i baixàrem pel pont.
Però ningú va brindar. Ens miraven de front
i giraven els ulls lentament.
I ara, cada abril, me n’isc al portó
i veig passar la desfilada.
Veig els meus camarades marxant al mateix so
revivint una glòria passada.
Els vells van a espai, torts i encarcarats;
d’una guerra oblidada, els herois oblidats.
La xicalla demana: “Per què van desfilant?”,
i això em pregunte jo a mi mateix.
I la banda toca el vals de Matilda
i n’hi ha qui a la crida respon,
però any rere any, qualques menys en són.
Algun dia, no hi vindrà ningú.
Vals de Matilda, vals de Matilda...
Qui ballarà el vals junt a mi?
credits
from Processionària,
released April 28, 2014
Jesús Barranco: veu, banjo, autoharp – Xavi Torró: llaüt, bateria – Miquel Barranco: baix – Xavi Requena: flautí – Paco Rodríguez-Bronchú: bombardins
Gent del Desert és una banda de folk rock sorgida el 2006 a Ontinyent (País Valencià). Ha publicat set àlbums i dos singles, a més de deu participacions en discos col·lectius.
A whopping 56-track career-spanning compilation from the iconic actor and musician shows off all facets of his talent. Bandcamp New & Notable Mar 15, 2024
The Malian band had their equipment destroyed by radical extremists; Sahel Sounds is donating all proceeds from this release to the band. Bandcamp New & Notable Mar 6, 2024